Tema 6: Maquinari TIC

Una setmana més estic ací per escriure sobre allò que s'ha tractat al Tema 6. En aquesta ocasió hem treballat al voltant del maquinari TIC, de què consta, com s'utilitza i els seus avantatges i desavantatges.

Quan parlem de maquinari TIC a les aules, de seguida ens ve a la ment la Pissarra Digital (PD), i així és, però no sols és que podem comptar amb aquesta per a les classes, sinó que també podem comptar amb altres recursos electrònics i dintre d'aquests de diferents tipus i usos.

Destaquem entre estos, com ja hem dit, les pissares digitals, però també hi ha que parlar de les tauletes tàctils, altre recurs del qual es diposa per a poder treballar amb ell a l'aula. Ara sino, anem a parlar d'aquests de forma separada;

Tauleta Tàctil:

Aquesta és una mena d'ordinador portàtil, de mida més gran que un mòbil i menys petit que un ordinador, ja que no disposa de teclat físic. Aquesta és tàctil i la utilitzem interactuant amb ella amb els dits o un llapis tàctil o sec.

Entre alguns dels seus avantatges ens trobem que desperten l'interès en l'alumne i per tal és una eina motivadora, hi ha aplicacions específiques dissenyades amb finalitats educatives en diferents àmbits, permeten explorar instàncies d'aprenentatge contextual... Per contra, ens trobem amb una capacitat limitada per emmagatzemar arxius, és necessari disposar d'internet i banda ampla i parlem d'un aparell amb certa fragilitat. No obstant és un recurs que val la pena utilitzar a l'aula i s'utilitza com a llibre de text digital, com a llibres electrònics i com a alternativa als ordinadors...

Pissarra Digital:

Estimada o temuda, aquest és el sentiment que desperta la pissarra digital entre el professional de l'educació, el seu ús és relativament nou i com se sol dir, el que és nou fa por, no dóna confiança. La desconeixença de la cosa nova, la falta d'informació i formació, entre altres, fan que molts no la utilitzen per no saber com fer-ho, o no la utilitzen com cal. Però la pissarra digital és un recurs boníssim a l'aula, que ben utilitzat, pot aportar múltipes avantatges a l'aula, però pel contrari si no li donem un bon ús, es pot convertir en un mal recurs que no aportarà res nou i enriquidor als/les nostres alumnes.

Cal diferenciar entre tres models de pissarres digitals: La pissarra digita no interactiva (PD), Pissarra digital interactiva i panells tàctils, molt semblants a les tauletes però amb la mida d'una PD. Aquesta última és la més recomanada, ja que no necessitat de cap altre aparell electrònic per als eu ús, com és el cas de les altres dos, en les quals i per a la seua utilització necessitarem un ordinador i un projector.

En aquest enllaç podeu trobar més sobre les PD i les PDI i en aquest altre un munt d'activitats per poder posar en pràctica a les classes.

Reflexionant sobre tot aquest tema del maquinari TIC a les aules, he de dir, que sóc de les persones un poc reticents al seu ús, tal vegada perquè no el conec massa i no l'he treballat. Però és cert, que amb una bona metodologia de treball i amb una planificació que alterne tots els recursos didàctics, tant els tecnològics com els que no, podem treure molt de rendiment a les PD i fer d'aquestes una molt bona eina de treball.

En aquest vídeo es pot vore com no s'ha d'utilitzar la pissarra digital.

Salut!